IMPERFECTES
IMPERFECTES, senzillament humans.
Com si fóssim Déus oblidem que els horitzons són línies en l’infinit a les que mai s’hi arriba. Entossudim en dibuixar horitzons d’èxit, símbols de perfecció que ens mouen i ens enceguen...
I pel camí, el present s’escola entre els dits.
I si provem de gaudir les imperfeccions? Tal vegada aprenem a no jutjar. Tal vegada aprenem a gaudir.