ESPERES
Sorgeix de la reflexió individual, de l'emoció continguda. Una emoció nascuda de la por, de la covardia i de l'immobilisme. Les composicions teixeixen històries que permeten revisar els motius que porten a l'individu a la paràlisis, a la NO acció, i a l'alienació.
Lluny de ser un retrat pessimista i conformista, ESPERES suggereix la reinvenció d'un mateix, aixecar-se, prendre el control i decidir.
La col·lecció pren coherència a partir d'un element constant que va cobrant categoria de símbol i d'element narratiu: la cadira. El ritme i la repetició organitza les composicions de manera singular, els grafismes obren possibilitats d'interpretació i reforcen la narració visual.