DESERTS DE VENT
Entre silencis, de nou escoltem els batecs, els pensaments ressonene i el vent tiba la pell.
Entre silencis, de nou escoltem els batecs, els pensaments ressonen i el vent ens tiba la pell. Adonem-nos que les paraules volen i només queden els fets.
Paralitzats pel Mestral intimidant , la freda Tramuntana ens despentina, alhora, el foc de Ponent ens va cremant la mirada, mentre el Garbí persistent vol enterrar les ànimes.
Entre silencis i vent, arriba tímidament el Xaloc suau i ens acarona. Sense pressa, les càlides bufades de Migjorn desglacen les nostres passes i el Llevant amic ens esquitxa els sentits. Altre cop desperts.
Ara, el Gregal ens recorda qui som, d’on venim i què volem.
Ara, el vell Gregal obre la porta del mar i dibuixa horitzons.