COL·LECCIONS

AVALL, conversant amb el sòl.

AVALL, art cultivat.

Anhel per capturar allò que ens envolta i passa desapercebut.Una barreja de temps i d’espai que forma part de nosaltres, que ens marca i ens modela, allò que és amb nosaltres malgrat nosaltres, allò que no podem veure...un intent de capturar la seva petja.

PARAULO, quan les paraules són tan poca cosa que no ens permeten dir.

Les paraules escrites es mutilen a les xarxes, allaus d’informació saturen el pensament, i els batecs desordenats s’acumulen cercant noves formes per ser dits.

Grafismes sobreposats, quasi il·legibles , dibuixats amb materials que es trepitgen teixint missatges que no troben cabuda en els mots.

IMPERFECTES,  senzillament humans.

Com si fóssim Déus oblidem que els horitzons són línies en l’infinit a les que mai s’hi arriba. Entossudim en dibuixar horitzons d’èxit, símbols de perfecció que ens mouen i ens enceguen...

I pel camí, el present s’escola entre els dits.

I si provem de gaudir les imperfeccions? Tal vegada aprenem a no jutjar. Tal vegada aprenem a gaudir.

És una mirada endavant, la presa d'una decisió, el projecte i la il·lusió. Passes que es donen per dibuixar el recorregut personal, sense saber mai quan es guanya o quan es perd. L'aprenentatge de la convivència amb la por i el dubte. L'enaltiment de l'esforç i la perseverança com a eines per construir la confiança en un mateix.

Entre silencis, de nou escoltem els batecs, els pensaments ressonene i el vent tiba la pell. 

Entre silencis, de nou escoltem els batecs, els pensaments ressonen i el vent ens tiba la pell. Adonem-nos que les paraules volen i només queden els fets.

Paralitzats pel Mestral intimidant , la freda Tramuntana ens despentina, alhora, el foc de Ponent ens va cremant  la mirada, mentre el Garbí persistent vol enterrar les ànimes. 

És una mirada enrere, una recerca de records que ens permeten evocar emocions viscudes. Un desig i una voluntat de recuperar innocències i ingenuïtats.

Una porta oberta a vestir el present amb un sentiment conegut, i potser oblidat, de quan pensàvem que tot era possible.

Neix com una reflexió col·lectiva, des del sentiment de poble. Cerca referents en el món Clàssic per viure el present. Escoltar les històries que ens narren les pedres, saber de lluites, d'honor i d'herois. Carregar-nos de força, d'ideals i de valor.

Les llàgrimes i aquells qui ploren. El plor com a conseqüència de la vivència activa, de la capacitat d'emocionar-nos davant de petites i grans coses. Mai com a feblesa.

És una col·lecció de pintures que vol evocar la placidesa i la pau interior, la satisfacció i l’assoliment de petites fites. Les emocions que s’originen quan hom deixa de lluitar o de buscar, quan fem un pas endavant per gaudir d’allò que ha anat conreant amb temps i esforç.

Sorgeix de la reflexió individual, de l'emoció  continguda. Una emoció nascuda de la por, de la covardia i de l'immobilisme. Les composicions teixeixen històries que permeten revisar els motius que porten a l'individu a la paràlisis, a la NO acció, i a l'alienació.